Notícia Cròniques

MigrAccions culmina amb un èxit rotund i demostra que, quan posem la interculturalitat al centre, fem un país més viu, obert i nostre

El Congrés MigrAccions va nèixer com un espai de reflexió i acció per abordar els reptes que planteja la creixent diversitat de la societat catalana en els àmbits de la migració, la cultura i la cohesió social. Per això aquest congrés ha tingut una vocació essencialment cívica i pràctica, i ha combinat l’anàlisi i el pensament crític amb experiències i bones pràctiques per generar eines i propostes concretes que ajudin les entitats i els agents socials a impulsar iniciatives d’inclusió, participació i convivència.

Durant aquests dos dies i mig, el congrés s’ha articulat al voltant de tres elements; llengua, cultura i vincles, posant especial atenció al paper de la llengua i la cultura com a instruments de cohesió social. El programa combinava sessions plenàries de reflexió i debat, ponències-laboratori que van connectar el coneixement amb experiències pràctiques, i tallers de «Caixa d’eines» concebuts com a espais de trobada i intercanvi entre entitats, iniciatives culturals i ateneus.

Amb aquesta mirada, MigrAccions ha vlgut plantejar el repte de passar de la reflexió a l’acció, identificant experiències i iniciatives replicables pel conjunt de la societat civil organitzada, que permetin reforçar i aprofundir la convivència i la cohesió social a Catalunya.

 

Inauguració

Durant la inauguració del Congrés MigrAccions, les intervencions van coincidir a destacar el paper essencial de la societat civil organitzada en la construcció d’una Catalunya diversa i cohesionada. Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès, va destacar el paper dels ateneus i les entitats en la creació de vincles que permetin superar les divisions socials. Senén Florensa, president executiu de l’IEMed, va reivindicar la pluralitat com un element constitutiu de la societat catalana i la necessitat d’abordar les migracions des de la interculturalitat i el reconeixement mutu,  mentre que Marta Salicrú, comissionada d’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona, va posar l’accent en una convivència basada en els drets humans i en el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural. Per la seva banda, Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística, va defensar la necessitat de reforçar l’ús social del català com a llengua compartida, de relació i de participació en la vida quotidiana.

En la conferència inaugural, Xavier Godàs, comissari del congrés, va plantejar la necessitat de reflexionar sobre com vincular comunitats diverses que actualment tenen poques oportunitats de relació i identificar quines dificultats cal superar. Així mateix, va subratllar que la cohesió social també depèn de les condicions materials de vida i de les oportunitats de progrés, ja que les desigualtats i la precarietat dificulten l’arrelament i la participació comunitària. Per això, va constatar, es necessari posar en comú experiències, compartir aprenentatges i reforçar la capacitat d’acció de les entitats, amb l’objectiu d’avançar cap a una societat en què la diversitat es tradueixi en vincles, participació i projectes compartits, amb una societat civil activa i compromesa amb la cohesió social i la construcció col·lectiva del país.

 

Diàlegs d’obertura

Els diàlegs que van obrir les jornades del Congrés MigrAccions van posar al centre del debat la relació entre llengua, identitat, cultura i sentiment de pertinença a la Catalunya contemporània. La primera sessió, «El català, una llengua per arribar més lluny»  va abordar el paper del català com a instrument de cohesió social, participació i construcció d’una identitat compartida. A partir de les experiències de l’editora Veronica Botelho, la socióloga Jenabou Dembaga Susoko i el periodista Alaaddine Azzouzi, es va posar de manifest que l’aprenentatge i l’ús de la llengua no sempre garanteixen el reconeixement social com a membres de ple dret de la comunitat catalana, especialment quan persisteixen prejudicis vinculats a l’origen o l’aparença física.

El debat també va evidenciar que les oportunitats d’aprenentatge i ús del català varien segons el context territorial i social, i que les desigualtats, la segregació i les barreres d’accés a la vida cultural i associativa condicionen la participació. En aquest sentit, es va reivindicar el català com una llengua de trobada, creació i convivència, capaç d’incorporar les múltiples realitats de la Catalunya actual.

La segona sessió, «Jo soc d’aquí, no soc immigrant», va aprofundir en els reptes de la identitat i la pertinença de les generacions de catalans i catalanes d’orígens diversos que han nascut, crescut i construït els seus projectes de vida al país, però que sovint continuen veient qüestionada la seva catalanitat. Les intervencions del periodista Mohamed El Amrani i els activistes Chayma Rachdi i Badembo Diaby, van reivindicar la necessitat de superar els estereotips i les concepcions homogènies de la identitat catalana, així com les formes de participació merament simbòliques. També es va subratllar que la cohesió social requereix no només reconeixement cultural, sinó també igualtat de drets, oportunitats reals de progrés i participació plena en la societat. El debat va defensar, així, una catalanitat plural i inclusiva, construïda amb les aportacions de totes les persones que formen part del país.

 

Sessions plenàries

Les sessions de Ponències-Laboratori han estat un dels espais centrals del Congrés MigrAccions, combinant la reflexió i l’anàlisi amb l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques. Organitzades en 12 sessions, que han comptat amb una cinquantena de participants, han abordat qüestions com el paper del català en la cohesió social, la creativitat i la diversitat cultural, els drets culturals, l’educació en el lleure i la renovació del teixit associatiu. A partir de ponències basades en articles i de les experiències impulsades per actors diversos, aquests espais ens han permès contrastar coneixement i pràctica, identificar reptes compartits i explorar propostes per afavorir la inclusió i la participació. Amb aquestes sessions volíem des del congrés traslladar el debat a la realitat de les entitats i els territoris, generant reflexions i orientacions útils per reforçar el paper de la societat civil en la construcció d’una Catalunya més cohesionada i intercultural.

En podem destacar algunes idees que van sorgir:

  • La persistència de prejudicis dificulten el reconeixement de determinades persones com a membres de ple dret de la comunitat catalana.
  • La inclusió efectiva requereix abordar les desigualtats estructurals i la segregació que dificulten l’accés a la llengua i a la vida comunitària.
  • En relació amb la llengua, el repte no és només aprendre la llengua, sinó convertir-la en una eina de relació, diversió i participació, vinculada a experiències positives i a la creació de vincles
  • Els drets culturals van més enllà de l’accés a la cultura i inclouen també la capacitat de crear, expressar-se i transformar-la
  • La incorporació de persones d’orígens diversos als ateneus i entitats no pot limitar-se a ampliar la participació en les activitats, sinó que han d’implicar també l’obertura dels espais de decisió, el repartiment de responsabilitats i la renovació de les formes de lideratge.
  • La cultura popular no és un patrimoni immutable, sinó una realitat viva que evoluciona amb la comunitat que la construeix i que, per tant, ha de poder incorporar i reflectir la diversitat de la Catalunya actual.

 

Les sessions de caixa d’eines 

Les sessions de «Caixa d’eines» del Congrés MigrAccions han constituït l’espai més pràctic del programa, amb l’objectiu de donar a conèixer experiències i iniciatives que ja treballen per afavorir la inclusió, la conivència intercultural i la cohesió social a través de la llengua, la cultura i la participació comunitària. Organitzades en quatre sessions al llarg d’aquests dos dies, han permès compartir metodologies, bones pràctiques i aprenentatges aplicables a altres contextos. Les 18 experiències presentades han abordat àmbits com l’aprenentatge i l’ús social del català, la creació cultural, l’educació en el lleure, la participació juvenil, el diàleg intercultural i la construcció de vincles comunitaris, amb la voluntat de traslladar les reflexions del congrés a iniciatives concretes que les entitats puguin adaptar als seus territoris.

Les sessions han aplegat una àmplia diversitat d’entitats socials, culturals i educatives, associacions impulsades per persones d’origen migrant, projectes comunitaris i iniciatives vinculades al món dels ateneus. Entre les experiències participants, entre d’altres hi havia Artixoc, Irènia Jocs de Pau, el Centre d’Esplai el Nus, Migrantour de Nexes, Joves Units del Poble-sec, Diàlegs de Dona, Fedelatina, la Fundació Ibn Battuta, Tanit, Babaflow i l’Associació Cultural Guissona, així com projectes com el Club del Català de l’Ateneu Barcelonès i iniciatives de la Federació d’Ateneus de Catalunya. Aquesta pluralitat ha permès posar en valor el coneixement acumulat per les entitats que treballen directament sobre el territori i reivindicar el paper de la societat civil com a motor d’innovació, participació i transformació social i el més important, ens ha de permetre reforçar l’intercanvi d’experiències i la creació de xarxes entre organitzacions.

 

Tres idees força com a conclusió

Si volem que la diversitat cultural esdevingui un factor de cohesió, hem d’anar més enllà del reconeixement de les diferències. En primer lloc, cal garantir que tothom tingui oportunitats reals de participar en la vida cultural del país, superant les barreres que encara dificulten l’accés a molts espais i activitats. En segon lloc, hem d’aprofitar la força del nostre teixit associatiu per crear vincles, compartir experiències i construir un sentiment de pertinença que incorpori tota la diversitat de la Catalunya actual. I, finalment, hem de reconèixer les associacions sorgides de la immigració com a protagonistes d’aquest procés: no només com a destinatàries de polítiques d’acollida o d’activitats culturals, sinó com a entitats que aporten idees, impulsen iniciatives i contribueixen a definir la cultura i la convivència del país. Perquè la interculturalitat no consisteix simplement a conviure amb la diferència, sinó a construir plegats allò que compartim.

Les experiències i els testimonis que han participat han de poder donar-nos idees i eines pràctiques per poder traslladar i fer efectives aquests elements al sí dels ateneus i les entitats de la societat civil organitzada, per tornar a ser altre cop un element clau per cohesionar i crear vincles socials i participar així a la construcció col·lectiva del país.

Dimarts 03 de novembre - 10:00 h

-

2 MIN DE LECTURA

Celebrem l’Any Cerdà

Dimarts 27 d'octubre - 19:00 h

-

2 MIN DE LECTURA

“Els migrants són els únics que poden salvar el català”

Ateneubcn.cat participa al Programa KIT DIGITAL, finançat per la Unió Europea-Next Generation EU.

Kit digital